Maria y yo

http://www.rtve.es/alacarta/videos/el-documental/documental-maria-yo/2060907/

Un documental ple de trendessa realitzat per Miguel Gallardo, pare de la Maria, on explica la historia de la petita Maria.

Anuncis

El Carrilet…

Carrilet va ser creat al 1974, per tal de poder cobrir les carències que hi havia en l’educació i tractament, de nens tant amb autisme com amb psicosis infantil.

Va néixer a partir de; la convicció de que era necessari donar un tracte i un espai, físic i mental, específic als nens que avui en dia coneixem com nens amb Trastorn de l’Espectre Autista (TEA).

La seva fundadora, la Doctora Viloca, juntament amb altres professionals,  va crear aquesta entitat basant-se en el model d’Hospital de Dia de Ginebra, i encara que amb els anys la realitat social i la plantilla s’ha anat diversificant, segueixen tenint la mateixa essència i objectius, entre els quals és troba;

1-    Ajudar al nen a madurar, potenciant les diverses fases del desenvolupament evolutiu, evitant el possible deteriorament.

2-    Facilitar la comunicació i la relació, del nen autista, tant amb sí mateix com amb el seu entorn, desenvolupant al màxim les seves habilitats comunicatives, ajudant-lo a reconèixer als altres com a persones amb qui poder interaccionar, compartir experiències i emocions.

3-    Desenvolupar la seva identitat i autonomia

4-    Comprendre els processos mentals de l’infant amb autisme, la seva forma d’interaccionar amb l’entorn.

5-    Treballar els aspectes sensorials i instrumentals, per tal de desenvolupar al màxim el seu nivell d’aprenentatge, la seva capacitat executiva i de simbolització.

6-    Ajudar a les famílies, mitjançant programes de seguiment, suport  i orientació familiar.

7-    Promoure la investigació i la formació, en relació al Trastorn de l’Espectre Autista.

Al 1978 els professionals que formaven part del centre, van decidir donar-li l’entitat jurídica de cooperativa de professionals, sense ànim de lucre, avui en dia, continua sent una cooperativa, que consta de tres serveis;

1-Escola Especifica d’Educació Especial: es tracta d’un centre concertat per el Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, per a nens de entre 3 i 12 anys, diagnosticats amb Trastorn de l’Espectre Autista. Al centre assisteixen 49 nens actualment, i el centre s’organitza en 8 grups, amb uns 6-7 nens a cada grup, més o menys. Uns 22 nens realitzen una escolarització compartida, per la qual assisteixen al centre d’educació especial i a l’escola ordinària. Hi ha diverses vies per tal de possibilitar l’escolarització de l’infant en una escola ordinària, trobem la inclusió escolar (l’escolarització dels infants amb TEA, en un centre especial,  únicament en aquells casos en els que el seu desenvolupament no és adequat a la seva edat, per tant ja no té sentit per el nen estar en el entorn ordinari) o bé la integració inversa (l’escolarització inicialment en el centre específic, per tal de preparar al nen per iniciar l’escolarització compartida, i així més endavant, si és possible, realitzar l’escolarització en una escola ordinària). A l’escola intenten dotar el nen de certes estratègies, mitjançant un currículum adaptat, per tal de fer-lo emocionalment més fort i mentalment més flexible, per que pugui així enfrontar-se amb èxit, i de forma autònoma, a una possible escolarització ordinària.

2-Centre de Tractament: reconegut com a Centre Sanitari de Salut Mental amb serveis de psiquiatria, psicologia clínica i logopèdia per el Servei Català de la Salut. Va ser creat al 1992, degut a que va haver-hi un augment de nens autistes escolaritzats a escoles ordinàries, que sol·licitaven una orientació i teràpia, ja que és indispensable no només el treball educatiu, sinó també el treball terapèutic. L’objectiu d’aquest servei és proporcionar un espai de diagnòstic especialitzat i de tractament psicoterapèutics, per tal de poder donar resposta a les necessitats psicològiques, socials i de desenvolupament, de persones amb TEA, Trastorn Mental Greu, Trastorn de conducta i altres trastorns relacionats amb la relació i la comunicació. Consta de 180 usuaris, més o menys, amb un gran nombre de professionals, psicòlegs clínics, psiquiatres, musicoterapeutes, logopedes, entre d’altres. A més a més ofereixen un a sèrie de recursos per tal de treballar amb les famílies, a més a més de treballar amb el nen, com per exemple reunions de seguiment, grups terapèutics de pares i germans, un professional referent del departament de psicologia i psiquiatria (professional que els acompanya durant tot el procés d’escolarització de l’infant),etc.

3-Centre de Formació i Investigació: entitat en la qual impulsen diverses activitats formatives, com cursos o seminaris, amb l’objectiu de cobrir certes necessitats de professionals d’entorns ordinaris, que treballes amb infants amb Autisme, i generar nous espais de formació i reflexió, en quant a aquests trastorns. També han impulsat diversos projectes, per tal d’investigar el Trastorn de l’Espectre Autista, entre els quals trobem; “Beneficios de un grupo terapéutico con adolescentes con trastorno del espectro autista” o “La evaluación cognitiva de los TEA”.

11869439914_6e8eca7f65

 

http://es.carrilet.org/

Casal d’Estiu Carrilet…

L’organitza l’AMPA de Carrilet, urant l’estiu, finals de Juny i tot el mes de Juliol, per tal de proporcionar al nens un espai on jugar i passar-s’ho bé, a més a més de continuar aprenen coses noves.

El casal estava dividit en 3 grups, tenint en compte l’edat, també influïen les capacitats o aptituds dels nens, per tant trobem;

-ELS PETITS: grup format teòricament per 8 nens, però no tots els nens estaven totes les setmanes del casal. Són nens d’edat compreses entre 3 anys i 5 anys, com a molt, al ser més petits els hi agradava molt jugar, i degut a això estaven a la classe on hi havien més joguines. En aquest grup, trobem a l’Alumne 2.

-ELS MITJANS: grup format per 5 nens, la majoria d’ells va anar al Casal, les 5 setmanes que és va realitzar. Era un grup de nens d’edats compreses entre uns 5-6 anys fins als 8-9 anys, més o menys. Era un grup molt curiós i variat, eren molt tranquils i els hi encantava la musica, degut a això es trobaven en una classe molt acolorida, amb joguines i vistes al patí.

-ELS GRANS: grup format per 6 nens, tenien edats compreses entre els 8-9 anys, fins al més gran que en tenia 13-14 anys, al ser nens més grans es podia realitzar activitats més series amb ells i els hi encantava les manualitats. En aquest grup trobem a l’Alumne 1.

Els infants realitzaven una gran varietat d’activitats, que potenciaven la relació social, comunicació, etc, però a més a més eren activitats lúdiques, com per exemple anar a la piscina, fer manualitats, fer galetes, jugar amb l’aigua, fer “pica-pica”, entre d’altres moltes activitats.

Cada setmana hi havia un tema, en el que es basaven les diverses activitats que és realitzaven, podia ser la cuina, les plantes, els colors, entre d’altres.

Els horaris i les activitats que es realitzaven estaven molt marcades, per tal de millorar l’estada del nen, això permetia que estiguessin motivats per realitzar la següent activitat, el casal a més a més trenca una mica amb la rutina de l’escola, i s’endinsa en les vacances d’estiu!

2013-07-10 11.57.19

Viag tenir l’oportunitat d’assistir al Casal d’Estiu Carrilet..

Durant les dues últimes setmanes de Juliol, per tal de poder veure com treballen els nens autistes en un entorn més especialitzat, i lúdic al mateix temps.

Vaig realitzar un seguiment, un full d’observacions, d’un parell de nens, de edats una mica diferents, en el qual observaria diversos aspectes de la seva conducta, com els hàbits quotidians, el comportament durant el dinar, amb els companys, etc.

Un cop vaig arribar al Casal van assignar-me una classe, juntament amb una monitora del Casal, va tocar-me el grup dels grans, i va ser quan vaig conèixer l’alumne 1. Quan va arribar a classe el primer que va fer va ser saludar-me somrient, m’ensenyava les coses que li agradaven, i reia tota l’estona. Quan volia qualsevol cosa, m’agafava de la mà, i m’ho mostrava ell mateix, va estar molt per mi, volia anar amb mi la majoria de les vegades, així que vaig decidir que seria ell l’alumne 1, que forma part del grup dels grans, a més a més de ser un nen autista, també era sord, això també dificultava el dia a dia tant del nen com de les persones del seu entorn.

  Mai A vegades Sovint Habitualment Sempre
Saluda al entrar al centre         X
Es posa i es treu ell sol les sabates       X  
Deixa les coses al mateix lloc         X
Pregunta quina activitat es realitzarà         X
Està d’acord a realitzar-la         X
Pregunta perquè es farà X        
Sap vestir-se tot sol       X  
Sap esperar el seu torn     X    
Quan parla amb algú, el mira a la cara         X
Demana ajuda quan ho necessita         X
Utilitza el si i el no adequadament       X  

En aquesta taula queden reflectits els Hàbits quotidians de l’alumne 1. Era un nen amb una rutina molt clara, i amb una gran predispoció a realitzar les activitats, no tenia cap problema en demanar ajuda quan ho necessitava. Era el primer en saludar a tothom a començar el dia, i no es quedava tranquil si no ho feia, saludava amb gran entusiasme.

Hi havien ocasions en les que volia atenció, que estiguessin per ell, per això sovint no esperava el seu torn, i a vegades s’alterava.

També vaig realitzar una sèrie d’observacions a l’hora de dinar, ja que pensava que era un entorn adequat per veure l’autonomia, per tant es pot observar el comportament de l’alumne 1, durant el Menjador.

  Mai A vegades Sovint Habitual-ment Sempre
Seu en un lloc concret         X
Pregunta que hi ha de menjar X        
S’ho menja tot         X
Deixa apartat algun aliment en especial X        
Utilitza bé els coberts         X
Associa ell sol el tipus de menjar amb els utensilis adequats         X
Recull les seves coses un cop ha acabat       X  
Demana permís per aixecar-se de la taula         X
Cal estar-li a sobre perquè vagi a rentar-se desprès de menjar     X    
Tanca l’aixeta ell sol, quan ha acabat       X  

 

Com es pot veure, l’alumne 1, era un nen bastant independent, en quan a aquesta àrea, s’ho menjava tot ell sol, utilitzava els coberts adequats i de forma correcta, i sap que ha de demanar permís per aixecar-se de la taula un cop a acabat de menjar. No tenia cap mania, ni preferència a l’hora de menjar, això sí, el pa era la seva debilitat. En canvi en altres aspectes com per exemple rentar-se les mans, tancar l’aixeta, recollir les seves cosses… si que s’havia d’estar més a sobre, s’oblidava sovint.

Els dilluns, dimecres i divendres, fèiem jocs amb aigua, amb pistoles, una mini-piscina, una màniga… tots es posaven com bojos. Vaig decidir fer observacions durant la realització d’aquesta activitat, on podria observar el comportament de l’alumne amb altres companys. Per tant en aquesta taula, podem veure el comportament de l’alumne 1 durant la realització de Jocs d’aigua.

  Mai  A vegades Sovint Habitualment Sempre
Esta d’acord a realitzar aquesta activitat         X
Juga amb els altres nens a l’aigua       X  
S’enfada quan el mullen X        
Es fica tot sol a la piscina       X  
Li costa iniciar-se en l’activitat   X      
Es distrau amb altres coses   X      
Sap seguir les ordres dels monitors       X  
Fa una rabieta perquè no hi ha mes aigua   X      

Com s’ha pogut veure, és un nen amb una gran predisposició i entusiasme, la major part dels dies que es realitzaven jocs amb aigua, jugava amb els companys. Encara que habitualment seguia les ordres dels monitors, la majoria de vegades durant l’activitat es distreia i li costava iniciar-se en aquesta, però desprès no volia finalitzar-la.

El dimarts i dijous, eren el dies en els que anàvem a la piscina municipal del poble, els hi agradava molt anar. Per tant en aquesta taula podem veure el comportament de l’alumne 1, durant les hores de Piscina.

  Mai A vegades Sovint Habitualment Sempre
Es desvesteix tot sol         X
Demana ajuda per posar-se el gorro, banyador, sabatilles, etc.         X
Guarda les coses a la motxilla tot sol X        
Fa cas a les ordres dels monitor         X
Surt de l’aigua en quant s’ho diuen     X    
S’asseca tot sol   X      
Es vesteix tot sol         X
Es posa nerviós quan marxem de la piscina.   X      

A l’alumne 1, li encantava anar-hi, un cop entrava a l’aigua no parava quiet, es tirava a la piscina una vegada rere l’altre i era molt obedient, sempre feia cas d’allò que deien els monitors, encara que li costava una mica sortir de l’aigua quan era l’hora de marxar.

Abans d’entrar a la piscina, durant l’estada als vestuaris era bastant autònom, es desvestia tot sol, però era capaç de demanar ajuda quan no podia fer les coses, encara que es posava una mica nerviós quan veia que no podia fer certes coses, com posar-se el gorro, els taps, etc. En canvi a l’hora de tornar als vestuaris, per marxar cap a Carrilet, no acostumava a assecar-se tot sol, es posava una mica nerviós i reclamava atenció, ajuda però exaltat.

Durant la meva primera setmana al Casal, vaig estar amb el grup dels grans, encara que durant certes activitats com durant l’hora de dinar, durant els jocs d’aigua, l’estada  a la piscina, l’hora de la pel·lícula, entre d’altres, estàvem tots junts, i això també hem permetia realitzar les observacions d’un altre nen, l’alumne 2.

El primer dia del Casal, vam anar al Poliesportiu de la zona, per a que els nens juguessin amb les pilotes, els matalassos, etc. Com era el meu primer dia estava una mica desubicada, i no sabia ben bé que fer, però al veure que tots els monitors jugaven amb els nens, vaig fer el mateix. Hi havia un nen petitó, que estava corrent amb una pilota gegant, vaig començar a córrer rere ell per treure-li la pilota, ell reia i corria, però s’enfadava si li treies la pilota. A partir d’aquell moment vaig decidir que seria ell a qui observaria.

Vaig estar amb el grup al qual pertanyia, durant la meva segona setmana, l’ultima setmana del Casal.

L’alumne 2 era del grup dels petits, tenia 4 anys, era un nen que no parlava ben bé, només deia paraules que havia escoltat amb anterioritat, i la paraula que mes utilitzava era: NO!

Al igual que amb l’alumne 1, vaig realitzar una sèrie d’observacions, en el transcurs de les diferents activitats que s’anaven realitzant, observo els mateixos aspectes, encara que certes observacions estan adaptades, ja que no realitzen els mateixos hàbits o costums els dos alumnes.

En el dia a dia de l’alumne, vaig anar realitzant una sèrie de seguiments, basats en els Hàbits quotidians de l’alumne 2.

  Mai A vegades Sovint Habitualment Sempre
Saluda al entrar al centre X        
Es posa i es treu ell sol les sabates       X  
Deixa les coses al mateix lloc         X
Pregunta quina activitat es realitzarà X        
Està d’acord a realitzar-la       X  
Pregunta perquè es farà X        
Sap vestir-se tot sol X        
Sap esperar el seu torn       X  
Quan parla amb algú, el mira a la cara       X  
Dema ajuda quan ho necessita   X      
Utilitza el si i el no adequadament X        

Com es pot veure a la taula, l’infant no té un llenguatge i una comunicació molt desenvolupada, no saludava mai al entrar al centre, simplement anava a la classe a jugar amb les joguines, no preguntava quina activitat s’anava a realitzar ni perquè, li costava molt demanar ajuda, no ho feia ben bé mai, havíem d’estar molt pendent d’ell en quant a temes de lavabo, ja que no ho demana i s’ho feia a sobre, sovint es negava a anar al lavabo.

Seguia una rutina bastant clara, deixava les coses sempre al mateix lloc, jugava sempre amb les mateixes joguines, i en quant al grau d’autonomia, no ho era gaire, l’havíem d’ajudar a vestir-se i desvestir-se, encara que habitualment es posava i es treia ell sol les sabates, però res més.

L’alumne 2 era celíac, per això no menjava les mateixes coses que els altres nens, portava el seu menjar de casa. En aquesta taula queda reflectit el comportament de l’alumne 2 durant l’estada al Menjador.

  Mai A vegades Sovint Habitualment Sempre
Seu en un lloc concret         X
Pregunta que hi ha de menjar X        
S’ho menja tot     X    
Deixa apartat algun aliment en especial   X      
Utilitza bé els coberts  

X

     
Associa ell sol el tipus de menjar amb els utensilis adequats   X      
Recull les seves coses un cop ha acabat X        
Demana permís per aixecar-se de la taula X        
Cal estar-li a sobre perquè vagi a rentar-se desprès de menjar       X  
Tanca l’aixeta ell sol, quan ha acabat       X  

L’alumne 2, com es pot observar era molt escrupolós en quant al menjar, era molt difícil aconseguir que s’ho menges tot, a vegades deixava aliments apartats, si notava que s’havia empassat algun d’aquest aliments, escopia tot el que tenia a la boca, i ho deixava tot perdut. Al ser un nen petit, també influeix en el fet de que li costés utilitzar bé els coberts, recollir les seves cosses o bé demanar permís per aixecar-se de la taula quan ha acabat.

  Mai A vegades Sovint Habitualment Sempre
Esta d’acord a realitzar aquesta activitat         X
Juga amb els altres nens a l’aigua         X
S’enfada quan el mullen   X      
Es fica tot sol a la piscina     X    
Li costa iniciar-se en l’activitat       X  
Es distrau amb altres coses     X    
Sap seguir les ordres dels monitors         X
Fa una rabieta perquè no hi ha més aigua X        

 

En aquesta tercera taula, es pot comprovar el comportament de l’alumne 2 durant el transcurs dels Jocs d’aigua.

Li agradava molt aquesta activitat, agafava la mànega i començava a mullar a tothom, jugava amb tots el nens, amb el monitors, encara que hi havia moments en els que agafava la seva bicicleta i deixava una mica de banda l’activitat.

Li costava bastant iniciar-se en l’activitat, s’enfadava si el mullaven quan encara no s’havia mullat ell sol, però se li passava ràpidament i començava a jugar.

Quan sortíem del centre del Carrilet, cada adult portava un del nens agafats de les mans, durant l’ultima setmana, la que vaig estar amb el grup dels petits, jo portava a l’alumne 2, juntament amb un altre nen. Pel camí, fora del centre, anava tocant totes les parets i pujava a totes les voreres, fins que arribàvem a la piscina, que li encantava. Així que en aquesta taula, es pot veure el comportament de l’alumne 2 durant la nostra estada a la Piscina, on està reflectit majoritàriament el seu grau d’autonomia,

  Mai A vegades Sovint Habitualment Sempre
Es desvesteix tot sol       X  
Demana ajuda per posar-se el gorro, banyador, sabatilles, etc. X        
Guarda les coses a la motxilla tot sol X        
Fa cas a les ordres de la monitora sobre la piscina         X
Surt de l’aigua en quant s’ho diuen         X
S’asseca tot sol   X      
Es vesteix tot sol       X  
Es posa nerviós quan marxem de la piscina. X        

Com es pot veure l’alumne 2 es molt obedient, sempre acostuma a fer cas dels monitors, no protesta a l’hora de sortir de l’aigua, tampoc es posa nerviós ni fa cap rabieta un cop deixem la piscina.

En canvi, mai guarda les coses per iniciativa pròpia a la motxilla, però tampoc demana ajuda per fer-ho. A l’hora de vestir-se i assecar-se si que és una mica més autònom, necessita ajuda, però la iniciativa la té.

Per  poder conèixer com treballen els nens autistes en una escola especial, en un entorn més estructurat, no tant lúdic, l’Àngels Morral, professional del Centre El Carrilet, va concedir-me una entrevista:

1.    En la majoria de casos, quan els nens arriben a centre de detecció, han sigut els pares el que s’han adonat o bé altres especialistes? Hi ha casos molt variats, hi ha famílies que venen a confirmar un diagnòstics, altres a diagnosticar, alguns tenen la sospita els pares en canvi d’altres ja han assistit a altres especialistes, depèn també de l’edat.

2.    A partir de quina edat, més o menys, és realitza la detecció precoç? Quines activitats realitzen, i amb quin objectiu? Depèn, els cassos més greus es poden detectar entre els 2-3 anys, inclús abans dels 2 anys. S’elabora un pla i objectius individuals, que assegurin l’èxit de la intervenció.

3.    Com acostumen a afrontar les famílies el diagnòstic? Es un procés difícil per els pares, senten rebuig i tristesa, sempre tenen el suport dels professionals, que els ajuden a veure les possibilitats dels seus fills, els acompanyen en tot el procés de diagnòstic, tractament, fan de suport, sempre sent realistes davant la situació dels infants.

4.    Fins a quina edat assisteixen els nens al centre de tractament? Esta obert a tothom, de qualsevol edat.

5.    Els pares col·laboren en algunes activitats? Dins del centre de tractament hi han grups de pares i germans, amb l’objectiu de proporcionar un espai on puguin compartir vivències.

6.    Quins aspectes es tenen en compte a l’hora de prendre la decisió de matricular a un nen en una escola especial? Qui s’encarrega d’aquest treball? Els pares decideixen si es realitza o no, el CDAB ho proposa, tots els factors per els quals no pot realitzar una escolarització ordinària al 100%.

7.    Quins coneixements, o aptituds, ha d’haver assolit l’infant, per ser incorporat a una escola ordinària, o bé iniciar l’escolaritat compartida? Es basa en tres punts, el joc simbòlic, el llenguatge i la comunicació (ha de poder estar assegut a classe, uns previs).

8.    Quins serien els aspectes que diferencien una unitat de suport de l’educació especial, de l’escola d’educació especial? Probablement la gravetat del trastorn dels alumnes, ja que si formen part de la USEE, es que tenen aquests previs per poder treballar a l’aula.

9.    Quan realitzen l’escolaritat compartida, hi ha algun professional que valori el seu comportament a l’escola ordinària? Sí, hi ha contacte entre els dos centres.

10. Quan els nens acaben l’escolarització, reben algun tipus de suport? Segueixen assistint al centre de tractament, i tenen 3 sortides possibles; el 0’5% va a l’institut, la majoria van a un institut especial, per poder fer un mòdul, i els més afectats van a un centre de dia d’adults.

11. Quants grups teniu? Quin nombre d’alumnes hi ha per aula? 8 grups, amb 5-6-7 alumnes.

12. Quants i quins professionals treballen en la vostra escola? 8 tutors, 4 auxiliars, 1 especialista de psicomotricitat, 1 musicoterapeuta, 2 logopedes, 2 psicòlegs, 1 metge.

imagenesninosjugandoparaimprimir6

CEIP Edumar…

Va ser creat al 1974, com una cooperativa de pares, es tracta d’una escola pública i molt innovadora, ja que inclouen innovacions en quant al mètode d’educació i també tecnològiques, que afavoreixen l’assimilació de les capacitats i conceptes bàsics que han d’adquirir els nens.

Es tracta d’una escola inclusiva, és a dir una entitat acollidora i integradora, on ofereixen una educació de qualitat per a tothom, independentment del gènere, condicions personals,  origen, etc, capaç de donar respostes a les necessitats de cadascú. Com es tracta d’una escola inclusiva, compten amb una Unitat de Suport d’Educació Especial (USEE).

Amb tots aquests valors i mètodes busquen fomentar l’autonomia, socialització, iniciativa i la creativitat dels infants, cosa que aconsegueixen regint-se per uns principis pedagògics, basats en;

-Utilització de certes estratègies, que estimulen o afavoreixen l’atenció, com els desdoblaments dels grups, grups flexibles, tallers, etc.

-Valoració del esforç i del treball en equip.

-Realització de sortides per complementar el treball a l’aula, entre d’altres.

En el centre treballen sense llibres de text, per realitzar el projecte curricular utilitzen programacions elaborades a l’escola, amb l’objectiu d’aprofundir més en el creixement personal i col·lectiu dels nens, mitjançant el llenguatge artístic, l’expressió corporal i musical.

CIMG0021

 

http://www.xtec.cat/ceipedumar/